" CASA DE "LOS BOTINES" (1891 - 1892)


COMENTARI RAONAT

Construcció de set plantes amb botiga, magatzem i habitatges, que va ser encarregada per Simón Fernández Fernández i Mariano Andrés Luna, els quals formaven la societat bancària Fernández y Andrés. Ambdós estaven vinculats amb el comerç del tèxtil i amb Eusebi Güell. Aquest els aconsellà Gaudí com a arquitecte, que en aquell moment treballava al proper Palau Episcopal d'Astorga. Gaudí va signar els plànols de l'edifici el mes de desembre del 1891, començà les obres el 4 de gener del 1892 i les acabà al mes de novembre del mateix any.

Immoble a quatre vents i de planta quasi rectangular, la Casa de "los Botines" es bastí a partir d'una particular inspiració medieval i una concepció molt propera a la del Palau Episcopal d'Astorga. Gaudí maldà per superar-hi els estils històrics, amb la voluntat de presentar un concepte modern de l'arquitectura i d'aplegar els aspectes utilitaris, els constructius i els artístics. Cal assenyalar que l'arquitecte hi abandona les reminiscències exòtiques anteriors i hi cerca una expressió més propera a l'arquitectura i a la climatologia local.

Exteriorment, la casa destaca per l'ús abundant de la pedra, grisa de textura rugosa, que prové de la veïna muntanya lleonesa. La pedra es mostra en carreus irregulars i fileres discontínues, una combinacióque produeix una sensació de molta robustesa. L'edifici està flanquejat per quatre torres circulars a les cantonades, que tenen la funció de facilitar el gir visual a les façanes i l'accés de llum. També responen a un interès per la bona il·luminaci´els múltiples finestrals que, en un estil gòtic personal, són més grans a la planta baixa i més petits a l'alta. Aquest decreixement correspon a la menor necessitat de llum als pisos superiors.

Al capdamunt de la casa cal destacar la coberta de pissarra gris, que permet l'aïllament de la neu, la pluja, així com l'accés de llum i ventilació a través de sis lluernes. A tall de fortificació medieval, a l'exterior hi ha un fossat que envolta l'edifici amb la funció d'il·luminar i ventilar el soterrani.

A l'interior s'accedeix per una porta centralitzada, presidida per una escultura de Sant Jordi lluitant contra el drac, obra d'Antoni Cantó i de Lloreç Matamala. En aquesta porta hi ha una imposant reixa de ferro amb motius vegetals al voltant d'un lleó, animal que evoca el nom de la ciutat. En traspassar-la, hom accedeix a la planta baixa, la qual, gràcies a una sàvia distribució interior, és il·luminada per sis patis interiors.

La superfície de la planta principal era dividida originàriament en dues parts, per l'allotjament de cadascun dels dos propietaris. La resta dels pisos (a raó de quatre portes per planta) eren destinats a lloguer. L'estructura dels pisos recolza en murs de càrrega, mentre que per la zona comercial, instal·lada al soterrani, hi ha pilars de ferro de només 18cm de gruix. Gaudí aconseguia així una estructura en planta lliure, òptima per a les operacions comercials. Aquest racionalisme en l'aprofitament de l'espai és un concepte completament innovador que Gaudí plantejà posteriorment, de manera global, a la Casa Milà de Barcelona.

La casa de "los Botines" va ser adquirida el 1931 per la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de León, que el 1953 hi va fer unes desafortunades reformes que mutilaren set pilars del soterrani. La consciència de salvaguardar el patrimoni va fer que el nou propietari, Caja España, n'iniciés les obres de restauració el 1994, acabat-les a fi del 1996. En aquesta operació es reconvertí l'edifici com a nova seu social de l'entitat. La restauració va ser dirigida pels arquitectes Mariano Díez Sáenz de Miera i Félix Compadre Díez, els quals varen emprar materials fidels als originals i col·locaren els set pilars desapareguts unes dècades abans.

     
1884 1885 1886 1887 1888 1889 1890 1891 1892 1893 1894 1895 1896 1897 1898 1899 1900 1901 1902
owHideLayers('copy','','hide')">