TORRE DE BELLESGUARD (1900 - 1909)
imprimir
introducció
fitxa tècnica
comentari raonat
panoràmica
imatges
com arribar-hi


COMENTARI RAONAT

Habitatge unifamiliar aïllat construït al barri de Sant Gervasi de Barcelona, al nord de la ciutat. La Torre de Bellesguard va ser projectada per Gaudí als terrenys on el rei català Martí l'Humà havia construït una residència al segle XV i de la qual només restaven ruïnes. Les restes del palau del monarca havien canviat de propietari unes quantes vegades, fins que l'any 1888 varen ser adquirides pel bisbe d'Astorga i gran amic de Gaudí, Joan Baptista Grau. En morir el religiós, la propietat passà a mans de Maria Sagués, qui decidí de construir-hi una torre que encarregà a Gaudí l'any 1900.

La Torre de Bellesgurad é de volum cúbic i de planta quadrada. Compta amb cinc nivells de diversa categoria, com són el semisoterrani, la planta baixa, la plata principal o noble i dues golfes, la segona en qualitat de mansarda. Tot i que l'edifici és fet pràcticament de totxo, l'exterior va ser recobert amb pedra de pissarra del lloc. Aquest recurs extern li dóna un aspecte medieval que s'accentua per la presència de merlets i la forma arquitectònica de les finestres. Algunes d'elles són coronel·les, principalment de forma allargada i rematades amb arcs d'un gòtic particular.

L'edifici té quatre façanes, de les quals destaca la principal, que té la porta d'entrada en un costat i que està recoberta parcialment per un encoixinat de pedres en relleu. A la part superior són visibles les dues golfes, la primera d'elles amb merlets al voltant d'un pas de ronda que recorda els castells medievals. La segona de les golfes també és coronada per merlets, però aquests són de format més petit i envolten un terradet que esdevé alhora un magnífic mirador sobre la ciutat.

A l'interior, de gran riquesa ambiental, hi són aplicades unes originals solucions constructives i estructurals. Cal destacar-hi la caixa de l'escala, veritable eix conductor i distribuïdor de l'habitatge. L'escala uneix els diferents nivells de l'edifici en un sorprenent espai realitzat amb maons recoberts de guix pintat de blanc. L'efecte arquitectònic i lumínic és acompanyat dels motius de les rajoles de l'arrambador, així com de la coloració d'un vitrall que sobresurt en forma d'estel vers l'exterior. Pel capdamunt de l'escala s'arriba a una esvelta torre angular, rematada exteriorment per ua afilada agulla que està coronada amb la representació de la bandera catalana. Aquesta és acabada amb trencadís de vidre i al capdamunt hi ha una creu de quatre braços assenyalant els punts cardinals. També des de l'escala hom pot accedir a les golfes, que presenten una interessant resolució arquitectònica de la coberta, a partir d'una estructura d'arcs i envans de maó que alleugereixen el pes d'aquesta part superior. Aquest és l'únic sector de l'edifici que té les parets desproveïdes de guix emblanquinat, característica que proporciona un efecte visual de gran interès.

La Torre de Bellesgurad està envoltada per jardins i vorejada per un carrer. Aquest últim és el resultat d'una desviació de l'antic camí que passava per la propietat. La modificació del traçat d'aquesta via va ser efectuada per Gaudí ente el 1903 i el 1905. En resultà un semiviaducte de maons i pedres, conservat en bon estat, que recorda els pòrtics contemporantis del Parc Güell.

L'any 1909, Gaudí deixà l'obra i la continuà Domènec Sugrañes, qui a partir del 1913 realitzà els bancs en terncadís ceràmic de l'entrada i altres treballs de conclusió.

L'edifici s'ha conservat en molt bon estat des de la seva construcció i només va caldre restaurar-ne l'agulla de la torre, cosa que va fer Joan Bassegoda i Nonell, el 1986. L'edifici ha estat declarat Bé d'Interès Cultural i continua essent de caràcter privat.

     
1896 1897 1898 1899 1900 1901 1902 1903 1904 1905 1906 1907 1908 1909 1910 1911 1912 1913