COL.LEGI DE LES TERESIANES (1888-1889)
imprimir
introducció
fitxa tècnica
comentari raonat
panoràmica
imatges
com arribar-hi


COMENTARI RAONAT

L'any 1887, la Companyia de Santa Teresa ve decidir construir un establiment escolar a la vila de Sant Gervasi de Cassoles, poblet al nord de Barcelona que va ser annexionat a la ciutat el 1897. La companyia teresiana havia estat fundada pel religiós Enric d'Ossó Cervelló, qui de jove havia viscut a Reus i també era conegut del bisbe Grau, el qual havia encarregat a Gaudí el palau episcopal d'Astorga.

Amb la intenció d'establir la seu central de la companyia a Sant Gervasi, l'ordre religiós hi adquirí una parcel·la de terreny i encomanà a un arquitecte, de qui es desconeix el nom, el projecte d'un edifici aïllat que inclogués el col·legi, la seu de la companyia i un internat. Les obres varen començar el primer setembre de 1888 però, per motius desconeguts també, l'arquitecte deixà d'intervenir en l'obra i l'encàrrec passà a mans de Gaudí. Aquest no va poder modificar la forma de la planta perquè els ciments ja eren fets, però varià el projecte estructural de l'edifici, aprofitant que els murs només estanven aixecats a poca alçària.

La intervenció de Gaudí va començar el 1889 i el seu nou projecte va incloure la planta baixa i tres pisos. El conjunt destaca pel sistema estructural intern que, a partir de dos grans celoberts, permet l'entrada de la claror des de l'últim pis fins a la planta baixa. Aquest sistema s'aconsegueix gràcies a les grans obertures de la part superior, les quals redueixen la grandària a mesura que decreixen. Això permet que, en el seu trajecte, la llum entri a totes les dependències a través d'unes crugies que donen als celoberts i que configuren uns passadissos de magnífica resolució arquitectònica, estètica i lumínica. Aquests passadissos, fets amb uns arcs parabòlics estrets i alts, no només recullen la llum, sinó que també la distrubueixen, una solució que serà present en futurs edificis de Gaudí, ja que la correcta il·luminació dels espais era un dels objectius principals de la seva arquitectura.

El col·legi de les Teresianes va ser realitzat amb elements de cost baix, com el totxo i la pedra trinxada, que són visibles des de l'exterior. Aquests materials, però, donen sobrietat a les façanes perquè contrasten amb les peces de ceràmica i la rica composició de la part superior de l'edifici. De les façanes també cal destacar les finestres, que tenen l'intradós en forma d'arc parabòlic i persianes de molta originalitat.

L'accés al col·legi comença per un porxo, que té un arc parabòlic i una reixa amb la representació del cor de la verge Maria i el de santa Teresa, tots dos coronats per una creu a la part superior. Aquests elements pertayen al vocabulari simbolista de Gaudí, on cal afegir l'escut carmelita amb el birret doctoral de la santa, encastat a la tribuna damunt del porxo. La simbologia religiosa és completada pels pinacles dels extrems de l'edifici, que tenen una creu de quatre braços a la part superior.

L'obra s'enllestí a la fi del 1889, però va patir destrosses l'any 1936, quan va ser assaltda i saquejada, en va desatparèixer el mobiliari i varen ser retirats els birrets doctorals del merlets, dedicats a santa Teresa.

L'any 1969, el col·legi va ser declarat Monument històrico-artístic d'Interès Nacional i, tot i que actualment continua funcionant com a centre docent, una gran part del jardí que envoltava l'escola va desaparjèixer durant la construcció del Cinturó de la Ronda de Barcelona. Aquest jardí havia estat projectat per Gaudí segons la seva particular manera naturalista de concebre els espais; hi plantà palmeres i pins, que rodejà amb camins i bancs de pedra.

     
1878 1879 1880 1881 1882 1883 1884 1885 1886 1887 1888 1889 1890 1891 1892 1893 1894 1895 1896