PAVELLONS DE LA FINCA GÜELL (1884-1887)


COMENTARI RAONAT

L'any 1883, Eusebi Güell va comprar una gran extensió de terreny al terme de Les
Corts, al nord de Barcelona. A partir de l'any següent va decidir fer unes importants millores a la finca i les va encarregar a Gaudí. Aquestes varen consistir en un mur de tancament amb tres portes, dos pavellons d'entrada, un mirador, una font i la reforma d'una antiga casa que Güell havia adquirit juntament amb els terrenys. Tot aquest encàrrec se sumà a les obres que l'arquitecte realitzava aquell any, com la direcció de la Sagrada Família i la construcció de la Casa Vicens i de "El Capricho", aquest úlim a Comillas.

Les obres a la Finca Güell varen començar el 1884 amb l'edificació de dos pavellons a la porta d'entrada, consistents en l'habitatge del porter i unes cavallerisses amb picador. Gaudí va resoldre l'estuctura dels pavellons a partir de voltes i d'arcs parabòlics, utilitzant el totxo com a material bàsic de construcció. El pavelló distinat a cavallerisses és de planta baixa amb accés al terrat, mentre que el pavelló destinat a porteria és de planta baixa i un pis, ja que així s'integra tant l'espai de treball com l'allotjament del porter en un únic edifici.

Ambdós pavellons recullen l'estètica exòtica que està present en les obres contemporànies de l'arquitecte, com la Casa Vicens i "El Capricho", malgrat que hi afegeix la combnació de la línia recta amb la corba i la decoració amb trencadís ceràmic. Precisament, els pavellons de la Finca Güell seran els primers edificis a tenir trencadís ceràmic, un recurs estètic i funcional amb el qual Gaudí aconsegueix adaptar la superíficie plana de la rajola a les formes corbes dels murs. Aquest procediment, l'aplicarà en la majoria de les seves obes posteriors, on aconseguirà, a partir de múltiples combinacions, uns sorprenents resultats plàstics.

Entre els dos pavellons Gaudí situà una porta de ferro forjat, orientada al nord i encarada al camí particular dels Güell en direcció al centre de la ciutat. La porta de més de cinc metres d'amplada, va ser feta l'any 1885 pel taller de serralleria Vallet i Piqué de Barcelona. El més remarcable d'aqueta porta és el treball de forja, on un imposant drac alat defensa l'entrada a la propietat. El tema del drac porvé de la mitologia grega clàssica, repesenta Ladó (protector mitològic del jardí de les Hespèrides) i és narrat en un passatge de l'Atlàntida, composició del gran poeta català Jacint Verdaguer. El poeta era amic de la família Güell, motiu pel qual Gaudí li va retre homenatge. La porta amb el drac de ferro és sustentada per un elaborat pilar, al capdamunt del qual hi ha gravada la inicial "G" de Güell.

Amb la mort d'Eusebi Güell el 1918, els hereus destiaren la casa i una part del jardí a Palau Reial de Barcelona, quedant els pavellons sense ús i separats de la resta de la propietat. Poc temps després, amb l'obertura de l'avinguda Diagonal l'any 1924, els terrenys de la família Güell varen quedar totalment partits i les tres portes que permetien l'accés a la finca varen perdre la funció original. Amb els anys, també varen desaparèixer altres parts, com la tanca perimetral i un magnífic mirador fet en totxo. L'any 1956, la Universitat de Barcelona va adquirir la porció de terreny que sobrava, juntament amb el pavelló de la porteria i el de les cavallerisses. Actualment, i des de 1977, en aquestes instal·lacions hi ha la seu de la Reial Càtedra Gaudí, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, i dedicada a la invetigació de l'arquitectura d'Antoni Gaudí.

Entre els jardins del Palau Reial encara subsisteix la font que Gaudí dissenyà per a l'antiga casa dels Güell. Va ser localitzada l'any 1983, després de passar molts anys amagada entre la vegetació.

Els pavellons de la Finca Güell varen ser declarats Monument històrico-artístic d'Interès Nacional l'any 1969.

     
1878 1879 1880 1881 1882 1883 1884 1885 1886 1887 1888 1889 1890 1891 1892 1893 1894 1895 1896
">