CASA BATLLÓ (1904-1906)
imprimir
introducció
fitxa tècnica
comentari raonat
panoràmica
imatges
com arribar-hi


COMENTARI RAONAT

Reforma i modernització d'un edifici ja existent per tal de convertir-lo en immoble comercial i d'habitatges, propietat de l'industrial Josep Batlló i Casanovas. Situada al cèntric passeig de Gràcia de Barcelona, la Casa Batlló configura, juntament amb la Casa Amatller (Josep Puig i Cadafalch, 1898) i la Casa Lleó Morera (Lluís Domènech i Muntaner, 1903) el que hom anomena "la mansana de la discòrdia", designada així perquè en la mateixa illa del carrer es presenten tres solucions artístiques coetànies i de diferent resolució estètica.

Gaudí dirigí les obres de la Casa Batlló replantejant les façanes i les plantes de l'antic edifici. Cal destacar-hi l'ampliació del pati interior, amb l'objectiu de facilitar el pas de la llum que es filtra per una gran claraboia central que il·lumina l'ull de l'escala fins a la planta baixa. Aquest celobert és recobert de rajoles blaves, la tonalitat de la llum llisca fins a la part més baixa i menys il·luminada de la casa i dóna com a resultat l'efecte d'una lluminositat igual en els pisos més alts i en els més baixos.

A l'exterior, Gaudí es preocupà tant de la façana principal com de la posterior. Aquestes tenen formes fluides, ondulacions sinuoses i una elaborada pell en trenadís ceràmic. A la façana principal, hi sobresurt una tribuna de grans dimensions que conté representacions de formes òssies i naturalistes molt expressives. A la part superior hi ha un conjunt de balcons que tenen un elaborat treball en ferro colat a les baranes. Aquestes semblen antifaços i recullen una bona part de la simbologa gaudiniana de la façana, completada per una teulada amb voltes de maó de pla de perfil parabòlic, recoberta d'escates ceràmiques de gran format i de diversos colors. Les escates, que recorden la pell d'un drac, tenen clavat un cilindre que representa la creu de sant Jordi, patró de Catalunya. El cilindre que suporta la creu i que es fon amb la façana conté les inscripcions JHS (Jesús), M (Maria) i JHP (Josep) en peces de ceràmia daurada.

L'arquitecte replantejà l'interior dels pisos agençant els envans de manera que les habitacions disposessin de prou llum, correcta ventilació i òptima distrubució. Gaudí dedicà una especial atenció a la planta primera, on destaca la magnífica concepció dels sostres i les formes elaborades del mobiliari del menjador, que actualment s'exposa a la Casa-Museu Gaudí del Parc Güell. D'expressió purament naturalista, la Casa Batlló va ser finalitzada l'any 1906.

Posteriorment, als baixos s'establí la botiga fotogràfica Lumière, uns anys més tard, la productora cinematogràfica Pathé Frères i finalment la Galeria Syra, adequada per l'arquitecte Pere Ricart Biot i decorada per Alexandre Circi.

La família Batlló va vendre l'immoble el 1954 a la Sociedad Iberia de Seguros, que entre 1960 i 1970 va dur-hi a terme una restauració de les xemeneies i el 1992 restituí les portes exteriors de la planta baixa. Aquesta societat d'assegurances va vendre l'edifici el 1994 a la familia Bernat, que n'és l'actual propietària. En l'endemig d'aquell canvi de propietat, la Casa Batlló va acabar de ser restaurada, primer per l'equip d'arquitectura Josep Maria Botey i Associats S.L. i després per Joan Bassegoda i Nonell. L'any 1995 s'inagurà al reforma que convertí 1830m2 (soterrani, plantes baixa i primera) en un espai més disponible per a actes socials.

Protegida pel Catàleg Patrimonial de Barcelona des del 1962, la Casa Batlló va ser declarada Monument històrico-artístic d'Interès Nacional el 1969 i igualment catalogada com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.

     
1894 1895 1896 1897 1898 1899 1900 1901 1902 1903 1904 1905 1906 1907 1908 1909 1910