PALAU GUELL (1886 - 1889)
imprimir
introducció
fitxa tècnica
comentari raonat
panoràmica
imatges
com arribar-hi


COMENTARI RAONAT

Habitatge unifamiliar encarregat per Eusebi Güell i construït al centre històric de Barcelona, pensat com una ampliació d’una altra propietat que tenia a La Rambla i amb la qual va arribar a connectar. Gaudí executà el projecte amb una gran meticulositat i s’acompanyà dels millors artesans de l’època per a la que seria una de les residències més luxoses de la ciutat. Així, el nou palau va servir de llar i acollí les sumptuoses festes privades i les celebracions culturals dels Güell, i esdevingué el símbol del poder econòmic i de la sensibilitat per l’art d’aquella família d’industrials.
Malgrat que la construcció estava quasi enllestida el 1888, quan la ciutat celebrà l’Exposició Universal, la primera que tenia lloc a Espanya, la magnífica decoració i els acabats dels detalls en retardaren la conclusió fins al 1890.

L’edifici consta de sis nivells resolts de manera diversa (soterrani, planta baixa, entresòl i tres pisos). Cal destacar la seva concepció arquitectònica, concebuda a partir d’una sala central, molt lluminosa, de més de 80 m2 i 17 m d’alçària, al voltant de la qual estan disposades les dependències. L’espai queda tancat per una cúpula on múltiples orificis produeixen un interessant efecte lluminós. També són remarcables diversos elements funcionals, com les xemeneies del terrat, i l’acurat treball dels materials, com les portes d’entrada de ferro forjat que incorporen, al capdamunt, les inicials del propietari.

Gaudí s’ajudà de molts col·laboradors, com els arquitectes Francesc Berenguer i Camil Oliveras, el serraller Joan Oñós, els forjadors Salvador Gabarró i el Taller Badia, els ebenistes Eudald Puntí i Francesc Vidal, els ceramistes de la fàbrica Hijo de Jaime Pujol y Bausis, així com dels pintors Alexandre de Riquer i Aleix Clapés. Gaudí també s’encarregà de dissenyar mobles, llums i vitralls, que féu fabricar amb els millors materials, des de delicats marbres a fustes de primera qualitat, ceràmiques i vidres multicolors. Amb aquests va crear ambients evocadors de l’estil gòtic i musulmà segons la seva personal interpretació, i emprà alhora abundantment l’arc parabòlic, una forma geomètrica que constantment utilitzà en tota la seva obra posterior.

Quan el 1910 Eusebi Güell abandonà l’edifici i es traslladà a viure al Park Güell, l’edifici passà a ser ocupat per la seva filla Mercè, que el 1945 el va vendre a la Diputació de Barcelona. Aquesta durant força anys hi instal·là el Museu d’Art Escènic. Restaurat entre 1983 i 1997, és actualment obert a la visita pública.
Bé Cultural d’Interès Nacional des de 1969.

Bé Cultural del Patrimoni Mundial per la UNESCO des del 1984.

     
1881 1882 1883 1884 1885 1886 1887 1888 1889 1890 1891 1892 1893 1894 1895 1896 1897 1898