Aquest edifici de petites dimensions és força desconegut tot i ser una de les obres més radicals de Gaudí. La seva particularitat bé definida per l’ondulació dels murs i el sostre, aconseguida segons l’aplicació de la geometria reglada. La sinuositat els converteix en molt resistents, permetent obrir diverses portes i finestres als murs i, a la teulada, desguassar amb facilitat l’aigua de la pluja.

Atesa la seva provisionalitat, Gaudí realitzà una construcció fàcil, ràpida i econòmica; per això utilitzà el totxo com a material de construcció i pogué aixecar les escoles fàcilment, en poc temps i evitant grans despeses. En aquesta obra, comptà amb la col·laboració de l’arquitecte Francesc Berenguer, que l’ajudava aleshores en les obres de construcció del temple.

La solució arquitectònica de les escoles ha interessat a molts arquitectes, com Le Corbusier, que la descobrí el 1928 en visitar Barcelona.

Malgrat que l’edifici fou destruït el 1936, fou reconstruït per Domenec Sugrañes, i encara que resultà de nou malmès el 1939, Francesc de Paula Quintana en va dur a terme la darrera reconstrucció. Ha acollit durant força anys part de la direcció d’obres de la Sagrada Família.