ESGLÉSIA DE LA COLONIA GÜELL (1908 - 1917)


COMENTARI RAONAT

Edifici destinat al culte encarregat per Eusebi Güell per a l’ús dels treballadors de la seva colònia tèxtil, emplaçada a Santa Coloma de Cervelló, a uns 20 quilòmetres al nord-oest de Barcelona.

Gaudí inicià els estudis preparatoris el 1898, si bé la construcció no començà fins el 1908 ja que per al projecte emprà un sistema de càlcul força laboriós i complex: la maqueta estereofunicular. Aquest sistema consistia a fabricar la planta del futur edifici, penjar-la del sostre i suspendre fils dels dos extrems de manera que es formava una corba, de la qual es penjaven càrregues proporcionals a les que havia de suportar l’arc un cop construït. La imatge invertida d’aquesta estructura mostrava l’alçat de la construcció projectada i permetia conèixer la forma final de l’església sense haver-la de dibuixar.

La complexitat del projecte alentí força les obres del temple, que s’aturaren quan els negocis de Güell feren fallida. Tot i que només se’n construí el pòrtic d’entrada, la cripta, l’escala que condueix a l’església i el basament d’un dels campanars, la importància de la seva resolució arquitectònica l’ha dut a ser considerada una de les obres més emblemàtiques de l’arquitecte.

El pòrtic està format per un bosc de columnes inclinades de pedra basàltica i totxo que mantenen un estret diàleg amb el paisatge del voltant, compost bàsicament per pins. Les columnes suporten arcs poligonals, les directrius dels quals configuren tot un seguit de voltes convexes de paraboloides hiperbòlics que Gaudí decorà amb ceràmiques de formes simbòliques. A través del pòrtic s’accedeix a la cripta, de planta poligonal estrellada i amb pilars de totxo i basalt. Originàriament, de l’interior eren remarcables els bancs d’església, diversos vitralls de suggestius cromatismes i l’altar central dissenyat per Josep Maria Jujol, però el 1936 la cripta va ser assaltada i malmesa i es van perdre gran part dels bancs (reproduïts el 1960), tots els vitralls (restituïts el 1980) i l’altar central (actualment es pot contemplar el que hi va construir el nord-americà Peter Harden el 1965).

La colònia va ser venuda el 1943 pels hereus de Güell a la família Bertrand i Serra, que va abandonar la producció de teixits el 1973, i la va vendre el 1984 al Consorci de la Colònia Güell, integrat per la Universitat de Barcelona, la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Baix Llobregat, actuals preservadors del llegat de Gaudí.

Bé Cultural d’Interès Nacional des del 1969.

     
1904 1905 1906 1907 1908 1909 1910 1911 1912 1913 1914 1915 1916 1917 1918 1919 1920 1921
#000000; border: 1px none #000000; visibility: hidden">