Nascut el 1852 a Reus (Camp de Tarragona) i fill d'un calderer de Riudoms, des de la infantesa Gaudí va
ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometría. El 1868 decidí estudiar arquitectura a Barcelona, en una escola dominada pels corrents neoclàssics i romàntics. Així, la seva primera producció arquitectònica oscil·là entre una interpretació dels cànons històrics amb influència oriental i la recuperació d'elements medievals.

Essent molt jove li van arribar les primeres comandes procedents del món eclesiàstic i de la burgesia, que sempre serien els seus principals clients. Entre aquests cal destacar l'Associació de Devots de Sant Josep, que li encarregà el temple expiatori de la Sagrada Família (la catedral de la Barcelona moderna) i l'industrial Eusebi Güell, el millor client cabdal protector, que li confià la construcció d'un palau, l'església per a una colònia industrial, uns pavellons per a la seva residència d'estiueig i una ciutat-jardí.

Després de morir, el 1926, ell i la seva obra van entrar en un període d'ostracisme, fins que els corrents avanguardistes i el moviment internacional el van recuperar, presentant-lo com un exemple de modernització i renovació de l'arquitectura del segle XX.